juliaramon

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener 1866 – 29 de febrer 1932) és un dels pintors més representatius del Modernisme i de la pintura catalana fins el primer terç de segle vint.

Ramon Casas – La seva obra ha esdevingut un referent cabdal pel que té de representatiu de la modernitat importada de París, la visió social, la descripció de les multituds i la representació d’una determinada visió de la figura femenina. Obres com ; Ball al Moulin de la Galette (1890-1891, Museu del Cau Ferrat de Sitges), Plein air (1891, MNAC), Madeleine (1892, Museu de Montserrat), La càrrega (1899, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot) o La sargantain (1907, Cercle del Liceu) constitueixen autèntiques icones de la pintura catalana moderna.

Ramon Casas i CarbóLa relació de Ramon Casas amb el Cercle del Liceu es materialitza amb obres de primer nivell dins de la producció del pintor, que s’erigeixen com les principals joies de les col·leccions d’art de la institució. La primera adquisició és ‘Ball de tarda’, un quadre de 1896. Destaca perquè forma part d’un moment de la trajectòria de Ramon Casas en què l’artista sentia un fort interès per captar la realitat immediata i per plasmar les aglomeracions urbanes. Per això, aquesta obra està relacionada amb ‘Garrote vil’ (1894, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia) o ‘Embarcament de tropes cap a Cuba’ (c. 1896, col·lecció privada). Malgrat tractar-se d’episodis ben diferents, en les tres teles s’adverteix la intenció de l’artista de plasmar masses humanes i, alhora, integrar l’espectador en l’acció representada.

La temàtica del ball, que tant va marcar les composicions dels plafons que el Cercle del Liceu li va encarregar el 1901, ja havia estat treballada per Ramon Casas anys abans. Amb motiu d’aquesta exposició monogràfica, el públic pot visitar de forma excepcional la sala coneguda com ‘La Rotonda’, que el mateix Casas va decorar amb fusta de caoba, vidrieres emplomades i dotze quadres de grans dimensions pintats per ell que tenen a la dona ia la música com a protagonistes. El pintor va iniciar els treballs dels plafons en 1901, després de tornar de la seva estada a París durant l’Exposició Universal de 1900. La figura de la dona condiciona el plantejament del pintor, que busca transmetre la idea de l’elegància, la sensualitat i la delicadesa de la feminitat. Les protagonistes són dones burgeses modernes, fugint de solucions més idealistes o tradicionals, com nimfes o deesses. En els dotze plafons, Ramon Casas mostra a la dona en diversos moments d’oci o relacionada amb alguna activitat artística, distant o aliena a l’ambient multitudinari en què està immersa.

La Rotonda L’interès de ‘La Rotonda’ no es limita als plafons. L’artista va dissenyar tota la sala, disposant les teles entre uns marcs de caoba fixats al mur que, a la part inferior, emmarquen els seients entapissats de color verd adossats a la paret. És interessant el sistema d’il·luminació difusa, a força de bombetes ocultes en les bigues de caoba. Completa la decoració la inclusió de vitralls de caràcter heràldic que fan referència al Cercle del Liceu.

FacebookTwitterGoogle+PinterestLinkedInEmailCompartir