El Cercle del Liceu, una obra d’art total modernista

 

La creació del Cercle del Liceu es remunta a 1847. En les escriptures de l’edifici nou, a més de l’espai destinat als espectacles, s’indica que el primer pis de la casa annexa acolliria un “casino”. Al novembre es va formar la primera junta directiva, liderada pel marquès de Sentmenat, que es va convertir en el primer president de la història del Cercle, que avui presideix Ignacio García Nieto.

La inauguració oficial va tenir lloc el 17 de febrer de 1848 amb un gran ball en els salons de l’edifici. Un dels atractius de l’exposició és que ocupa les estades modernistes del Cercle, normalment tancades al públic, que ara s’obren a la ciutat per mostrar les obres de Ramon Casas. Algunes pertanyen a la col·lecció del mateix Cercle del Liceu i altres les han prestat els socis, ja que la relació entre el pintor i el club sempre va ser estreta. Els espais del Cercle del Liceu estan distribuïts en diferents plantes, que sumen uns dos mil metres quadrats. L’accés principal està situat al porxo del teatre, que dóna pas a la “peixera”, única estada que s’aprecia des de l’exterior de l’edifici.

Cercle del LiceuEl rebedor té un segon accés que és el que comunica amb el vestíbul del Cercle, sens dubte una de les joies de la decoració modernista de principis del segle XX. Malgrat haver estat decorat per primera vegada el 1886, aquest espai privilegiat va canviar la seva fisonomia durant la reforma de 1901 a 1903. L’estil és exuberant, alternant els marbres vermells amb vetes en el paviment i marbres verds a les escales i a les columnes adossades als murs. El cassetonat i l’estucat estan clarament plantejats com a aplicació de l’Art Nouveau, igual que els aplics de guix i les baranes de llautó, amb nervadures, floritures i ‘cop de fuet’. Un altre element destacable és la sèrie de vitralls que obren l’interior del vestíbul pel carrer Sant Pau. Representen escenes de la tetralogia de Wagner, ‘L’anell del Nibelung’, i constitueixen exemples paradigmàtics de la cristalleria modernista catalana, combinant vidre catedral, vidre americà, vidre imprès, grisalla i la incorporació d’esmalts. A través d’aquests espais, s’accedeix a les estances principals de la planta noble, que acull l’exposició monogràfica ‘Júlia, el desig. Ramon Casas’. En elles es detecta la intervenció dels millors dissenyadors de l’època.

El resultat, en conseqüència, és un conjunt eclèctic. La sala principal va ser definida en 1884 pel principal artesà de finals del segle XIX a Catalunya, Francesc de Paula Vidal, i és la més antiga. De les seves parets pengen obres paradigmàtiques de les col·leccions d’art del Cercle del Liceu, com l’esmentada ‘La Sargantain’ (1907), eix d’aquesta exposició inèdita. A continuació, part de les obres es mostren a la ‘sala de la xemeneia’, redecorada en 1902, també per Francesc de Paula Vidal. Destaca la pantalla de vidre ‘cloisonné’ situada davant de la llar de foc, de 1903.

FacebookTwitterGoogle+PinterestLinkedInEmailCompartir