L’Exposició: Júlia, el Desig

Poca cosa se sap d’ella. Bellíssima, és l’arquetip femení que marca tota una època, i ha passat a la història immortalitzada en infinitat d’olis, dibuixos i cartells de la mà de l’artista Ramon Casas. La majoria d’aquestes obres han estat custodiades molt de temps en col·leccions particulars, i mai s’han vist juntes. Segle i mig després, quan es commemoren els 150 anys del naixement del pintor modernista, el Cercle del Liceu li ret homenatge amb una gran exposició monogràfica que resulta inèdita i única per la temàtica i el lloc on es presenta: els majestuosos salons del club privat, que obren les seves portes a la ciutat per a l’ocasió. Les dates s’entrellacen amb harmonia, i si Ramon Casas va néixer el 1866, Júlia Peraire ho va fer en 1888, 22 anys més tard. La parella es va casar l’any 1922.

‘Júlia, el desig. Ramon Casas’ és una exposició de tesi que respon a la investigació i l’estudi duts a terme per una de les màximes especialistes en l’obra del pintor modernista, la comissària Isabel Coll Mirabent, i el Cercle del Liceu, la Comissió Cultural de la qual presideix José García Reyes. Mostra per primera vegada a la que va ser musa de l’artista, i ho fa en totes les seves facetes: flamenca, xula, castissa, elegant, dona fatal, monja, senyora. Així mateix, revela la influència de grans mestres de la història a la paleta del pintor, com Velázquez, el Greco i Zuloaga. Ho fa a través de gairebé un centenar de peces, entre pintures, dibuixos, cartells, fotografies, documents, cartes, mobiliari i objectes. Procedeixen majoritàriament de les col·leccions particulars dels socis del club privat, així com d’institucions museogràfiques. De forma paral·lela, el Cercle del Liceu ha organitzat un programa de conferències a càrrec d’historiadors de renom.

Júlia - La Sargantain

El cor de l’exposició és ‘La Sargantain’ (1907), l’obra més sensual de la trajectòria artística de Ramon Casas. La pintura pertany a la col·lecció privada del Cercle del Liceu, i mostra a Júlia Peraire en tot el seu esplendor i bellesa. El títol respon a l’apel·latiu de ‘la Sargantana’ (la sargantana), com es coneixia a Júlia en els seus anys de lotera. Al costat d’ella, es mostren desenes de retrats de Júlia realitzats per Casas entre 1905, quan el pintor va conèixer a la venedora de loteria, i 1932, quan l’artista mor d’accident cardiovascular. La passió dels primers anys dóna pas a una visió més esteticista, protagonitzada per una dona que llueix pells i joies, i es cobreix amb barrets elegants.

Els retrats de Júlia Peraire ocupen un lloc fonamental en l’obra de Ramon Casas, i el seu estudi aporta més coneixement a la trajectòria del creador, tal com mostra aquesta exposició inèdita. Amb Júlia com a model, l’artista va aconseguir obres mestres en què la interpretació personal resulta vivificada per un llenguatge pictòric expressiu i vital. A força de veure els retrats, l’espectador vol saber més sobre aquella bella i atractiva model que va capturar a Casas des del primer instant i que, malgrat haver passat a la història immortalitzada, poca cosa se sap d’ella.

FacebookTwitterGoogle+PinterestLinkedInEmailCompartir